PREGÓ FESTA MAJOR 2015

A la Festa Major 2015 a La Llagosta hem viscut una experiència molt especial.

Oscar Sierra, l’Alcalde del nostre municipi,  ens va proposa com a pregoners de la Festa Major d’aquest any.

Vam treballar per preparar un petit recull de les activitats que hem realitzat durant l’any, i fer el muntatge d’un vídeo d’imatges d’aquestes activitats.

Us mostrem un vídeo del moment del pregó.

Vam tenir molt clar des de el començament que la cançó que acompanyaria aquest vídeo seria la cançó Pido del grup La Señora de Gonzalez, ja que aquesta cançó reflecteix molt be el sentiment que volem transmetre.

Vam demanar el permís a l’artista, i degut a la seva sensibilitat respecte al col·lectiu, de seguida ens va donar el seu consentiment.

Us deixem a continuació  la lletra de la cançó:

Pido, un momento contigo
Un ratito de alivio
Que mi cuerpo nunca pase frío

Pido, hacer noche en tu ombligo
Y llenar el vacío
Cuando a veces me encuentro perdido

Pido, una cara sin rostro, una sombra en la luz
Que me pueda guiar y pido

Pido por el aire que me dan tus besos
Pido por volver a respirar, sentirme dentro
Pido por el aire que me dan tus besos
Pido por volver a respirar, sentirme dentro, sentirme dentro

Pido, que una mano tendida
Y la risa de un niño me acompañen todo el camino
Pido, que el dolor no me encuentre yendo desprevenido
Y que deje en paz a los míos

Pido una cara sin rostro, una sombra en la luz
Que me pueda guiar y pido
Pido por el aire que me dan tus besos
Pido por volver a respirar, sentirme dentro
Pido por el aire que me dan tus besos
Pido por volver a respirar, sentirme dentro, sentirme dentro

Pido una cara sin rostro, una sombra en la luz
Que me pueda guiar y pido
Pido por el aire que me dan tus besos
Pido por volver a respirar, sentirme dentro
Pido por el aire que me dan tus besos
Pido por volver a respirar, sentirme dentro

Pido por poder soñar siempre muy cerca de ti
Que mi camino sea aquel que tú quieras seguir
Pido calma, pido paz, pido nunca más pedir
Que cada día sea el último que quede por vivir
Pido por poder soñar …

Volem agrair a tots i totes les persones que ens van acompanyar i ens van donar el suport per ser-hi al balcó i ser els protagonistes de aquest gran moment.

Anuncios

ASPAYFACOS INICIEM EL CASAL SETMANAL 2015

Ahir, 16 de gener de 2015, ASPAYFACOS va signar un conveni de col·laboració amb l’entitat sense ànim de lucre Grandalla per dur a terme el casal setmanal 2015.

 

IMG_3642

El casal setmanal s’engloba dins el projecte “Anem tots al Casal 2015” que l’entitat ASPAYFACOS ha elaborat per aquest any.

Aquesta acció es pot desenvolupar gràcies al suport de l’àrea d’Acció Social de l’Ajuntament de la Llagosta.

L’objectiu del casal setmanal és fomentar l’oci inclusiu, entenent l’oci inclusiu com un dret que tenim tots per a normalitzar i gaudir el temps de lleure, de les persones amb discapacitat psíquica i afavoreix aspectes de la seva vida quotidiana.

Consisteix en un espai per aprendre a participar, a prendre decisions, a interactuar amb la família i amb la comunitat.

Adreçat a persones amb discapacitat psíquica majors de 14 anys.

Per assolir aquests objectius desenvolupem tallers de manualitats, tallers de relaxació, tallers d’expressió, sortides i participació a la comunitat, i com a novetat aquest any un taller especialitzat de musicoteràpia.

El casal setmanal és obert a les persones amb discapacitat psíquica de la Llagosta, prèvia inscripció com a soci o sòcia amb l’associació ASPAYFACOS.

L’horari per gaudir d’aquests tallers i sortides és:

– divendres de 18.30 h a 20.00 h.

– dissabte de 16.00 h a 19.00 h.

Si esteu interessats en què els vostres fills i filles puguin participar contacteu amb ASPAYFACOS a través del nostre correu electrònic: aspayfacos@gmail.com

O veniu al centre cultural Can Pelegrí els divendres a partir de 18.30.

Esperem que aquesta activitat es converteixi en un espai per aprendre a gestionar els propis sentiments i compartir les experiències.

Algunes d’aquestes experiències us les mostrarem a través d’aquest blog perquè us apropeu a la nostra realitat.